Activitat

Nom artístic

Antoni Janer Torrens

Públic destinatari

Jove / adult

Durada

1 hora i 15 min (aprox.)

Preu (BI+IVA)

393,25 € cada conferència

Espai

Interior

Any incorporació CACIM

09/11/2017

Sinopsi/Resum

Aquest conjunt de xerrades pretén donar a conèixer el llegat clàssic del nostre entorn cultural i de moltes de les nostres celebracions festives. L’objecte de reflexió seran l’origen dels noms i escuts dels pobles de Mallorca, l’origen dels noms i cognoms catalans, les arrels paganes de les festes de Nadal, els dimonis i Sant Antoni, l’astronomia i la petjada multicultural del Mediterrani. Cada xerrada és independent, de manera que es poden contractar cada una per separat.

Programa

«L’origen dels noms i escuts dels pobles de Mallorca»
L’heràldica és la ciència que estudia els escuts d’armes. La majoria dels escuts dels 52 municipis de Mallorca es varen crear entre els segles XV i XVI. Algunes representacions es feren a partir d’etimologies populars dels topònims, que foren vestides amb els símbols i colors propis de l’heràldica. La xerrada proposa un viatge per l’origen dels topònims dels pobles de Mallorca a partir de la seva heràldica. En aquest viatge també es farà un repàs de les tradicions més importants de cada localitat.
Durada: 1 h i 15 min / Públic destinatari: a partir de 12 anys

«L’origen dels noms i cognoms catalans»
Tot i els antecedents romans, a Catalunya l’ús dels cognoms es començà a generalitzar a partir del segle IX amb el feudalisme. El ventall d’afegitons al nom propi fou infinit, des d’oficis fins a malnoms. Al segle XIX la Llei de Registre Civil espanyola  imposà el doble cognom. La xerrada intenta fer un recorregut per la història dels nostres noms i cognoms i explicar-ne les etimologies.
Durada: 1 h i 15 min / Públic destinatari: tots els públics

«Les arrels paganes de les festes de Nadal»
El cristianisme es va apropiar de moltes festes paganes quan al segle IV dC es convertí en la religió oficial de l’Imperi romà. A l’antiga Roma, el 25 de desembre se celebrava una festivitat solar dedicada al déu Mitra. El cant de la Sibil·la és una altra tradició relacionada amb el món clàssic. D’altra banda, la iconografia nadalenca és molt qüestionada: no se sap realment si els Reis Mags eren tres, si Jesús va néixer en un estable o si va passar de veres l’episodi dels Sants Innocents.
Durada: 1 h / Públic destinatari: a partir de 15 anys

«Dimonis, del món clàssic a l’actualitat»
L’inframon de la cultura judeocristiana es bastí de molts elements del món clàssic. Els Camps Elisis foren identificats amb el cel i el Tàrtar amb l’infern. Al segle XVI Miquel Àngel s’atreví a pintar per primera vegada el rostre de Déu a la Capella Sixtina, inspirant-se en Zeus, el patriarca olímpic. El seu antagonista, Satanàs, també agafaria elements de Pan, déu selvàtic. La xerrada pretén analitzar el llegat clàssic en l’imaginari escatològic cristià, i posar especial èmfasi en la figura del dimoni.
Durada: 1 h i 15 min / Públic destinatari: a partir de 15 anys

«Mitologia i astronomia. Les històries que amaguen les estrelles»
El firmament està plegat de figures llegendàries, entre aquestes les del Zodíac. Són les estrelles que en temps remots començaren a catalogar sumeris, grecs i àrabs, d’acord amb el seu imaginari mitològic.
Cada dia, quan el sol es pon, el cel se’ns obre com un autèntic llibre d’història. Noms com Andròmeda, Cassiopea, Sagitari, Júpiter i Altaïr ens evoquen temps ancestrals en què les estrelles eren objecte d’adoració. I no per casualitat. A l’antiguitat l’home dirigia la seva mirada cap a la immensitat del firmament amb una mescla de por i fascinació.
Durada: 1 h / Públic destinatari: tots els públics

«Mediterrani, un mar de paraules»
El Mediterrani, el Mare Nostrum dels romans, ens ha regalat un munt d’etimologies: arxipèlag, maremàgnum, broma, nostàlgia, lesbianisme, sincretisme, xusma... Les seves aigües, però, també foren escenaris de molts episodis mitològics. Durant la seva odissea cap a Ítaca, Ulisses, víctima de la ira de Posidó, s’hi trobà amb monstres com les sirenes, ciclops, Escil·la i Caribdis o amb femmes fatales com Cal·lipso o Circe. El troià Eneas, tal com passa amb els actuals refugiats sirians, també visqué el seu propi periple marítim per arribar a les portes d’Europa (Itàlia), fugint de la guerra. La conferència pretén donar a conèixer el ric patrimoni lingüístic i cultural que amaga el nostre “pont de mar blava” que cantava, el 1993, Lluís Llach.
Durada: 1 h i 15 min / Públic destinatari: a partir de 12 anys

Característiques de l'espai i condicions tècniques

Per impartir les conferències es requereix un espai tancat amb projector per passar presentacions en Power Point i cadires per a les persones assistents. 
L’assistència de públic queda limitada a les característiques de l’espai.

Persona responsable

Antoni Janer Torrens, llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. Col·labora habitualment a l’Ara Balears i d’altres publicacions.

Dades de contractació

Antoni Janer Torrens
605 450 036
tojaner@hotmail.com