El Consell de Mallorca gestiona quatre biblioteques dipositàries d’un important patrimoni documental: la Biblioteca de Cultura Artesana, la Biblioteca Lluís Alemany, la Biblioteca auxiliar de l’Arxiu General i la Biblioteca auxiliar de l’Arxiu del So i de la Imatge. També dóna suport a la Xarxa de Biblioteques de Mallorca, impulsant aspectes com la formació del personal, el treball en xarxa o l’aplicació de les noves tecnologies, així com l’organització d’activitats de foment de la lectura.
A la Biblioteca virtual trobareu tota la informació i serveis de les biblioteques associades, així com catàlegs, recursos i gestions en línia.
Bona lectura!
El Consell de Mallorca gestiona directament les biblioteques i n'és titular de la Biblioteca de Cultura Artesana, la Biblioteca Lluís Alemany, la Biblioteca auxiliar de l’Arxiu General i la Biblioteca auxiliar de l’Arxiu del So i de la Imatge. També dóna suport a la lectura pública d’àmbit insular i, per això, presta els serveis bàsics de:
- L’adquisició de fons. Inclou l’adquisició dels lots fundacionals inicials i dels fons bàsics de manteniment de les col·leccions.
- L’assessorament en la selecció dels fons.
- La coordinació per a major racionalització dels processos d’adquisició dels fons.
- El proveïment de catalogació centralitzada, com a mínim, dels fons adquirits i proporcionats per aquests serveis.
- La coordinació de la catalogació de la resta de biblioteques del sistema insular.
- El manteniment del catàleg col·lectiu del sistema insular de biblioteques.
- El tractament dels fons duplicats i sobrants o obsolets de les biblioteques.
- La promoció de la lectura pública a les biblioteques en l’àmbit insular.
- El foment de la creació de la secció local a les biblioteques.
- El suport tècnic, econòmic i informàtic a les biblioteques en un plantejament de treball en xarxa.
- La coordinació del préstec interbibliotecari a l’àmbit insular.
- El fons de suport al préstec.
- L’organització de cursos de formació continuada del personal.
- La creació, la gestió i el manteniment del portal web de la Xarxa insular de biblioteques.
- L’impuls de l’aplicació de les noves tecnologies.
- Els serveis específics de suport a les biblioteques locals i punts de biblioteca dels municipis de menys de 5.000 habitants.
Per altra banda, el Consell convoca ajudes i subvencions destinades a les biblioteques. Trobareu informació més concreta a l’apartat Tràmits i procediments relacionats.
El treball en xarxa de les biblioteques es fa a través d’una extranet en la qual els bibliotecaris poden comunicar-se entre ells, fer una sèrie de tràmits i gestions, i compartir documents.
Amb la intenció de donar major visibilitat a les biblioteques i fomentar-ne l’ús, el Consell ha creat la Biblioteca virtual, dins del web de Biblioteques, destinada a recollir la informació i els serveis de les biblioteques pròpies, tant públiques com especialitzades, i les associades.
La Xarxa de Biblioteques de Mallorca està composta per 70 biblioteques municipals i la Biblioteca de Cultura Artesana, integrades en la vida cultural dels pobles i eix essencial per a la participació ciutadana.
Aquestes biblioteques tracten de satisfer les necessitats d’informació, formació, cultura i oci de tots els habitants en tots els formats possibles, destacant la incorporació de les noves tecnologies, com l’ús d’Internet i de suports electrònics. Moltes biblioteques difonen la seva informació i faciliten la participació dels usuaris amb eines 2.0, traspassant les fronteres físiques dels propis locals.
A més, el Consell facilita fons bibliogràfics adaptats a les necessitats específiques de les persones usuàries de les biblioteques. Aquests fons es complementen amb les col·leccions locals, essencials per conèixer la història i la vida dels municipis. A les biblioteques podeu trobar informació sobre la història del municipi ja que part de les publicacions locals històriques, que abasten un període que arriba fins al segle XIX han estat digitalitzades. També hi trobareu revistes i diaris locals per estar sempre al dia de tot allò que succeeix.
Les biblioteques tracten de mantenir les seves instal·lacions en les millors condicions possibles per oferir serveis de qualitat dins de les seves possibilitats i el Consell hi col·labora mitjançant la convocatòria d’ajudes i subvencions.
El Consell de Mallorca prepara la Nit de les Ànimes
(24/10/2023)
- Departament de Cultura i Patrimoni
Entre el 18 d'octubre i el 6 de novembre, s'han organitzat, a través de la Fundació Mallorca Literària, un total de 110 sessions a 34 centres educatius que arribaran a 2.120 alumnes
El Consell de Mallorca prepara la Nit de les Ànimes. La institució insular, a través de la Fundació Mallorca Literària, promou la recuperació i divulgació de la celebració més important del Tradicionari de Mallorca a la tardor: la Nit de les Ànimes i Tots Sants. L'objectiu és que nins i adults coneguin la festa pròpia que està bastida d'arrels i envoltada de llegendes. És per això que s'han organitzat un total de 110 sessions a 34 centres educatius i biblioteques que arribaran a 2.120 alumnes de Mallorca.
Entre les activitats organitzades, que es poden consultar al aquí, destaquen la presentació del conte ‘Soc una bruixa?’ de Mercè Climent, divendres, 27 d’octubre, a les 18 hores, al Museu de la Paraula, a Sant Joan. També destaca l’acte ‘Preparam la Nit de les Ànimes’, dissabte 28 d’octubre, un horabaixa familiar a Consolació.
Nit de les Ànimes i Tots Sants
Culturalment, es considera que l’hivern s’inicia quaranta dies després de l’equinocci de tardor (22 de setembre), és a dir, als voltants de l’1 de novembre. Per aquest temps finalitza l’any agrícola i arriba el fred. «’Els morts passats, grans estotjats’: ho diuen perquè en aquest temps ja no hi ha res a collir pel camp i es comença la sembra», escriu Rafel Ginard al Calendari Folklòric.
Les dicotomies pròpies de la roda dels cicles naturals com calor i fred o llum i foscor propicien que, des de temps remots i en diferents cultures, se celebrin festes dedicades al record dels difunts entorn dels primers dies de novembre. Un cop passat el temps de les collites, la terra sembla esmorteïda i mena inevitablement a la reflexió sobre la temporalitat de la vida i la relació amb els nostres avantpassats.
La cultura de la mort a Mallorca s’ha desenvolupat a través de ritus funeraris i, col·lectivament, en la celebració de la festa més important de la tardor, el dia de Tots Sants i la diada de Difunts. La importància de la festivitat de Tots Sants es reflecteix en la gran quantitat de tradicions i costums que l’envolten amb uns components que es mouen entre la devoció i el respecte cap als avantpassats i la celebració de la por lligada a l’obscuritat de la mort.
En la tradició catalana de Tots Sants, i també en moltes altres com ara l’anglosaxona, els infants tenen un paper destacat i actiu en la celebració. Aquest fet es pot comprendre com l’intent d’apropar l’experiència de la mort als infants d’una manera entretinguda i adequada a les seves potencialitats de comprensió.
En aquest context de celebració, doncs, la mort ofereix una aproximació amb matisos diversos, d’una banda, des del misteri i la por, i de l’altra, des de l’enyorança dels éssers estimats i l'esperança de retrobar-los per un dia.
