Thálassa, d’Irene Gayà
L’exposició és una immersió artística i reflexiva en la relació entre la humanitat i la mar. Irene Gayà (Palma, 1986) centra la seva pràctica pictòrica en la natura, amb un llenguatge intens i cromàtic que ressalta tant la vitalitat dels ecosistemes com la seva fragilitat i resiliència.
Thálassa pren el nom de la divinitat grega de la mar i combina art, història i gastronomia per mostrar com els animals marins han estat alhora mites, recursos i símbols culturals. Les obres evoquen figures mítiques com tritons i sirenes, però també records gastronòmics ancestrals com el gàrum romà o la sopa kakavia grega.
La mostra incorpora relats històrics i culturals sobre espècies com la tonyina, la serviola o el peix aranya, que ens parlen de l’abundància del passat, de pràctiques de pesca com l’almadrava i de coneixements populars que encara avui perduren.
En conjunt, Thálassa és una oda a la mar com a font de vida, inspiració i aliment, però també un advertiment sobre els reptes actuals: la sobrepesca, la contaminació i el canvi climàtic. L’exposició convida a gaudir de la bellesa pictòrica alhora que apel·la a la responsabilitat col·lectiva de preservar aquest immens i enigmàtic patrimoni natural.
Irene Gayà (Palma, 1986)
La seva pràctica artística es desplega com una profunda investigació pictòrica que sosté la natura com a eix central i l’explora amb un llenguatge de gran intensitat cromàtica. Les seves obres no només reflecteixen la vitalitat dels ecosistemes, sinó que també ens confronten amb la seva fragilitat, resiliència i la interdependència entre la vida i el territori.
En un món cada cop més erràtic i hostil, el seu procés creatiu esdevé un acte de reconnexió amb l’entorn, que convida a la introspecció i impulsa una consciència més profunda sobre la importància de preservar el patrimoni natural.