El Consell de Mallorca commemora el 40 aniversari de la Carta Europea d’Autonomia Local i la Llei reguladora de les bases de règim local

(16/12/2025)

• Departament de Promoció Econòmica y Desenvolupament Local

El president Galmés inaugura una jornada commemorativa amb ponències i una taula rodona amb experts, a la qual assisteixen més de 130 persones a l’auditori del Parc Bit

El Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca ha celebrat aquest dimarts el 40 aniversari de l’aprovació de la Carta Europea d’Autonomia Local i de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, dues normatives fonamentals per a les entitats locals que varen ser aprovades el 1985. L’acte ha servit per analitzar i debatre els nous reptes als quals s’enfronta l'Administració local, així com les reformes necessàries per assegurar el benestar de la societat.

Aquesta jornada, de caràcter formatiu, ha estat inaugurada pel president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, a l’auditori del Centre Empresarial Son Espanyol (Parc BIT), acompanyat de la consellera de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Pilar Amate, i la directora insular d’Assistència Municipal, Beatriz Camiña. A l’acte hi han col·laborat la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local (COSITAL).

Durant la seva intervenció, el president Galmés, ha destacat «el paper que han jugat aquestes dues normatives com a fonament de l’autogovern local, la modernització institucional i l’enfortiment del sistema democràtic als municipis i províncies». Ha afegit que: «és una realitat i una obligació dels consells estar al costat dels ajuntaments, coordinar-se amb ells i donar-los suport en el compliment de les seves funcions».

«El concepte de municipalisme que defensam al Consell és un concepte que parteix, justament, del compliment de les obligacions legals establertes en aquestes dues normatives i a partir de les quals treballam. No obstant això, des del govern que dirigesc, no volem que el que s’estableixi tengui caràcter limitatiu, sinó que pretenem, en la mesura que sigui possible, desplegar les normatives el màxim possible», ha explicat sobre aquest tema.

Una oportunitat per reflexionar

Així mateix, Galmés ha reiterat algunes de les mesures que s’han anat adoptant d’ençà que va arribar a la Presidència del Consell de Mallorca, a l’empara d’aquestes normes, com són l’eliminació de punts negres de les carreteres, el projecte de finalització del Segon Cinturó, l’augment de la inversió en serveis socials, l’ús dels fons europeus, la duplicació de la inversió en els municipis, l’aposta per la inversió en l’aigua, la simplificació administrativa i el reforç dels serveis d’assistència als municipis, entre d’altres.

Per part seva, la consellera Amate ha remarcat l’èxit de convocatòria d’aquesta jornada, amb la presència de més de 130 assistents, i ha destacat que «és imprescindible plantejar-se si la longevitat de la llei és un èxit rotund o si, per contra, la gestió de les entitats locals necessita reformes que permetin assumir els nous reptes de la societat. No oblidem que les dues normatives es varen aprovar fa quatre dècades i que el context i la societat han canviat radicalment. Aquesta és una oportunitat per reflexionar, per celebrar tot allò que funciona, però també per plantejar-nos seriosament en què es pot millorar».

Jornada tècnica

La jornada s’ha estructurat en set ponències i una taula rodona, amb catedràtics de la UIB, magistrats del Tribunal Superior de Justícia i secretaris generals de diverses entitats locals de les Balears. També ha comptat amb la presència del president de la FELIB, Jaume Ferriol, i del president del Col·legi de Secretaris, Interventors i tresorers de l’Administració Local de les Illes Balears, Norberto González. Tots dos han tingut un paper destacat en el desenvolupament de la trobada. 

Els participants han analitzat, entre altres qüestions, la gestió dels serveis públics municipals; la jurisprudència del Tribunal Suprem, les consultes municipals i la participació ciutadana; l’evolució i les propostes de reforma de la potestat normativa i sancionadora municipal o el rol dels consells insulars com a ens supramunicipals.