Convocatòries de premsa
Declaració de les teles de llengües com a Bé d’Interès Cultural Immaterial
20-04-2026 / 11.00 h
El Consell de Mallorca declara la tècnica de la tela de llengües bé d’interès cultural immaterial
(20/04/2026)
- Departament de Cultura i Patrimoni
El Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial s’ha reunit aquest dilluns i ha iniciat la protecció d’aquest saber artesanal, que Ple de la institució insular ha d’aprovar definitivament
El Consell de Mallorca ha declarat la tècnica tradicional de producció de la tela de llengües com a bé d’interès cultural immaterial (BICIM), amb l’objectiu de protegir, preservar i garantir la continuïtat d’aquest patrimoni viu profundament arrelat a la identitat mallorquina. Aquesta tècnica artesanal, amb la qual els fils es tenyeixen abans de teixir-lo, s’anomena ikat i constitueix una manifestació cultural única que es manté viva gràcies als tallers tradicionals de l’illa.
El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha destacat que «aquesta declaració suposa un reconeixement a un dels elements més emblemàtics de la nostra cultura i al treball dels artesans que han sabut mantenir viu aquest ofici durant generacions». Així mateix, ha remarcat que «aquesta és la cinquena declaració de BICIM que impulsa el Consell en aquesta legislatura, fet que demostra el compromís ferm de la institució amb la protecció del patrimoni immaterial de Mallorca».
La vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca, ha assenyalat que «la tela de llengües no és només un producte artesanal, sinó un símbol compartit per tota la societat mallorquina, present en la vida quotidiana, en la decoració, en la moda i en la nostra cultura visual». Roca ha subratllat que «amb aquesta declaració feim una passa decisiva per garantir que es transmeti a les generacions futures i per protegir-la davant amenaces com les imitacions industrials».
La tècnica de la tela de llengües es documenta a Mallorca des del segle XVIII i ha estat històricament present tant en l’àmbit domèstic com en la indumentària i els espais representatius. El procés d’elaboració és completament artesanal i inclou fases com el tenyit amb reserves, l’ordit i el teixit, que requereixen una gran habilitat i un coneixement especialitzat transmès de generació en generació.
Actualment, la producció es manté viva gràcies a tallers familiars com Teixits Vicens, Teixits Riera i Artesania Tèxtil Bujosa, que preserven els processos tradicionals i adapten el producte als usos contemporanis. A més, la tela de llengües ha experimentat una important projecció en àmbits com el disseny i la moda, consolidant-se com un element viu i dinàmic del patrimoni cultural de Mallorca.
Amb aquesta declaració, el Consell de Mallorca reforça les mesures per salvaguardar aquest bé que inclouen la promoció, la difusió i el suport als tallers artesans, així com iniciatives per garantir-ne l’autenticitat i combatre la competència de les imitacions.
En la mateixa sessió, les rondalles mallorquines s’han declarat oficialment bé d’interès cultural immaterial, abans de la ratificació al Ple del Consell de Mallorca, en reconeixement del valor com a manifestació essencial de la tradició oral i del patrimoni cultural de l’illa.