L’ordenació territorial consisteix a delimitar normativament els usos i les activitats que s’han de desenvolupar en un espai concret, per configurar un model territorial integral i coherent.
El Consell s’ocupa de dissenyar i d’implantar el model territorial de Mallorca, així com de desenvolupar-lo amb la redacció i gestió dels diferents plans d’ordenació insulars i sectorials, com ara el Pla Territorial Insular de Mallorca, els plans directors sectorials d’àmbit insular amb inclusió de les normes territorials cautelars que els han de precedir i els plans especials territorials.
El Pla Territorial Insular de Mallorca, com a desenvolupament de les directrius d’ordenació territorial, és l’instrument general d’ordenació del territori de Mallorca i dels seus illots i aigües interiors; com a tal, ha d’ordenar tot el que, transcendint l’àmbit estrictament municipal, es refereixi als assentaments humans, a les activitats que es duen a terme sobre el territori, als usos als quals es destina, a la creació de serveis comuns per als municipis i a les mesures per millorar la qualitat de vida i protegir el medi natural.
Els plans directors sectorials són instruments d’ordenació i de planificació que tenen per objecte regular la incidència territorial de les diferents polítiques sectorials. Aquests plans s’adapten i despleguen les previsions de les directrius d’ordenació territorial i del Pla Territorial Insular de Mallorca. Sobre la base de la competència d’ordenació territorial, els plans directors sectorials tenen com a finalitat determinar les prioritats d’actuació i el règim normatiu corresponent de les diferents polítiques sectorials, com ara les turístiques (Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics, PIAT), comercials (Pla Director d’Equipaments Comerciales de Mallorca, PECMA), de carreteres (Pla Director Sectorial de Carreteres) o de residus (Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos).
Els plans especials d’ordenació territorial són instruments de desplegament de detall de les determinacions dels plans territorials insulars i dels plans directors sectorials, i també instruments de planejament autònom, sempre que expressament així ho prevegi una normativa sectorial. En tot cas, els plans especials d’ordenació territorial autònoms han de justificar la coherència amb la normativa sectorial que despleguen i prevalen sobre l’ordenament urbanístic.
Oficina d’Informació Territorial
Des de l’Oficina d’Informació Territorial s’assessora i s’informa la ciutadania i els ajuntaments, especialment pel que fa a la interpretació de la normativa d’ordenació del territori, a l’adaptació dels plans municipals al Pla Territorial Insular i als plans directors sectorials.
El Consell de Mallorca aprova en sessió plenària la legalització extraordinària d’habitatges fora d’ordenació en sòl rústic
El Consell de Mallorca aprova en sessió plenària la legalització extraordinària d’habitatges fora d’ordenació en sòl rústic
(13/02/2025)
- Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures
El conseller de Territori, Fernando Rubio, ha explicat que s’ha hagut de tornar a dur al Ple el procediment extraordinari arrel de la disposició addicional setena de la Llei de simplificació administrativa i així donar una solució a edificacions que no es podien ni sancionar ni esbucar
El Ple del Consell de Mallorca ha aprovat de nou aquest dijous el procediment de legalització extraordinària d’edificacions, de construccions, d’instal·lacions i d’usos existents en sòl rústic fora d’ordenació i que la infracció dels quals hagi prescrit. Es tracta de desplegar la disposició setena de la Llei de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa de les administracions públiques de les Illes Balears, aprovada pel Parlament de les Illes Balears.
El conseller de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, ha explicat durant el Ple que aquest procediment s’ha de dur novament a aprovació, ja que la disposició addicional setena ha estat modificada des que la institució insular va aprovar el primer procediment el juny de l’any passat. «Els consells insulars, una vegada s’ha produït la modificació de la norma respecte al decret llei anterior, hem d’aplicar un nou règim jurídic de la Llei de simplificació administrativa i consideram que és un acord bo per als interessos de Mallorca».
Rubio ha recordat que es tracta de «donar una solució als habitatges on ha prescrit la infracció, no es pot iniciar cap expedient sancionador i, per tant, tampoc no es poden esbucar». «La Llei preveu que es puguin legalitzar amb una sèrie de condicions de caràcter energètic, paisatgístic i el pagament d’una prestació econòmica», ha afegit el conseller de Territori. Fernando Rubio també ha explicat que aquesta legalització no afecta cap dels expedients d’obres il·legals oberts per l’Agència de Defensa del Territori, que seguiran el seu curs.
En concret, entre les condicions als propietaris destaca que se’ls exigirà un projecte tècnic de legalització, sol·licitar la llicència i complir unes mesures de caràcter ambiental que suposin reduir la contaminació lumínica, incrementar l’eficiència energètica i instal·lar sistemes de depuració d’aigua. A més, els propietaris que optin a la legalització d’una edificació fora d’ordenació han d’abonar les taxes corresponents i una prestació econòmica al seu Ajuntament. Uns fons que obligatòriament s’han de destinar a l’adquisició, la recuperació, la protecció i la gestió sostenible d’espais i de recursos naturals o a la dotació de sòl de patrimoni municipal.
Els ajuntaments han de resoldre les sol·licituds presentades entre el 20 de juny (data de la primera aprovació del Consell) i el 14 de desembre de 2024. No fa falta que els sol·licitants tornin a presentar les instàncies de legalització que ja han presentat. En tot cas, sempre s’ha d’aplicar el procediment que els sigui més favorable. Els ajuntaments podran establir criteris d’integració paisatgística i d’harmonització.