L’ordenació territorial consisteix a delimitar normativament els usos i les activitats que s’han de desenvolupar en un espai concret, per configurar un model territorial integral i coherent.
El Consell s’ocupa de dissenyar i d’implantar el model territorial de Mallorca, així com de desenvolupar-lo amb la redacció i gestió dels diferents plans d’ordenació insulars i sectorials, com ara el Pla Territorial Insular de Mallorca, els plans directors sectorials d’àmbit insular amb inclusió de les normes territorials cautelars que els han de precedir i els plans especials territorials.
El Pla Territorial Insular de Mallorca, com a desenvolupament de les directrius d’ordenació territorial, és l’instrument general d’ordenació del territori de Mallorca i dels seus illots i aigües interiors; com a tal, ha d’ordenar tot el que, transcendint l’àmbit estrictament municipal, es refereixi als assentaments humans, a les activitats que es duen a terme sobre el territori, als usos als quals es destina, a la creació de serveis comuns per als municipis i a les mesures per millorar la qualitat de vida i protegir el medi natural.
Els plans directors sectorials són instruments d’ordenació i de planificació que tenen per objecte regular la incidència territorial de les diferents polítiques sectorials. Aquests plans s’adapten i despleguen les previsions de les directrius d’ordenació territorial i del Pla Territorial Insular de Mallorca. Sobre la base de la competència d’ordenació territorial, els plans directors sectorials tenen com a finalitat determinar les prioritats d’actuació i el règim normatiu corresponent de les diferents polítiques sectorials, com ara les turístiques (Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics, PIAT), comercials (Pla Director d’Equipaments Comerciales de Mallorca, PECMA), de carreteres (Pla Director Sectorial de Carreteres) o de residus (Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos).
Els plans especials d’ordenació territorial són instruments de desplegament de detall de les determinacions dels plans territorials insulars i dels plans directors sectorials, i també instruments de planejament autònom, sempre que expressament així ho prevegi una normativa sectorial. En tot cas, els plans especials d’ordenació territorial autònoms han de justificar la coherència amb la normativa sectorial que despleguen i prevalen sobre l’ordenament urbanístic.
Oficina d’Informació Territorial
Des de l’Oficina d’Informació Territorial s’assessora i s’informa la ciutadania i els ajuntaments, especialment pel que fa a la interpretació de la normativa d’ordenació del territori, a l’adaptació dels plans municipals al Pla Territorial Insular i als plans directors sectorials.
El Consell de Mallorca du a aprovació inicial la quarta modificació del Pla Territorial, que zonifica els parcs fotovoltaics
El Consell de Mallorca du a aprovació inicial la quarta modificació del Pla Territorial, que zonifica els parcs fotovoltaics
(03/04/2025)
- Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures
El conseller de Territori, Fernando Rubio, ha explicat que respecte a l’esborrany de la legislatura passada s’han establert criteris paisatgístics per reduir l’impacte, s’han suprimit unes 9.700 hectàrees de les parcel·les afectades per la PAC i s’ha consensuat amb Govern i ajuntaments
El Consell de Mallorca durà a aprovació inicial en el Ple del pròxim dijous la quarta modificació del Pla Territorial Insular (PTI), la que zonifica els llocs on es poden instal·lar parcs fotovoltaics de fins a quatre hectàrees en sol rústic, tal com obliga la Llei de canvi climàtic. Una modificació que no es va arribar a aprovar al final de la legislatura passada i que ara es fa més restrictiva reduint unes 9.700 hectàrees. Se suprimeixen les parcel·les que reben ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC) i s’estableixen criteris paisatgístics per minimitzar l’impacte. No es permeten parcs fotovoltaics a la serra de Tramuntana ni en zones protegides.
En concret, la zonificació elaborada la legislatura passada i que no es va arribar a aprovar preveia unes 26.366 hectàrees on es podien ubicar aquests parcs petits. La modificació que anirà al Ple el pròxim dijous apunta a 16.638 hectàrees, una vegada eliminades les parcel·les rústiques que reben subvencions d’Europa i els parcs instal·lats durant aquest temps. Precisament, gràcies al consens amb el Govern i ajuntaments, que no existia en l’esborrany anterior, s’han suprimit les zones d’activitat agrària abans esmentades. La modificació del PTI ja havia passat un procés participatiu per recollir aportacions del sector, d’entitats i de col·legis professionals.
Entre els criteris paisatgístics que s’exigiran, destaquen una alçària màxima de 4 metres, ubicacions en zones de menor pendent i a 500 metres dels nuclis urbans, obligació de barreres vegetals de protecció visual per reduir l’impacte i separació de vies de comunicació i habitatges. S’han prioritzat les zones de baixa visibilitat i l’ordenació de colors que s’integrin en el paisatge. També les àrees d’emmagatzematge s’han d’ubicar en zones de desenvolupament urbà i evitar el sòl rústic. Les línies d’evacuació han de discórrer per camins i zones públiques.
El conseller Fernando Rubio ha explicat que «amb aquesta modificació, complim el que ens marca la Llei de canvi climàtic i ho feim amb una zonificació més reduïda de la que contenia l’esborrany elaborat la legislatura passada i prioritzant la integració paisatgística». Rubio també ha afegit que: «tenim clar que no volem sembrar el sòl rústic de parcs fotovoltaics sense control, però també és cert que tenim un objectiu que ens marca Europa per a la descarbonització. Creim que aquesta proposta és fruit del consens entre administracions i és una bona eina per evitar convertir el sol rústic en un polígon industrial de plaques solars».
El titular de Territori també ha incidit en el fet que aquesta modificació no s’ha acabat d’elaborar fins ara, ja que els tècnics han hagut de corregir les nombroses errades que hi havia en la tercera modificació, que sí que es va aprovar unes setmanes abans de les eleccions de 2023.