El Consell de Mallorca inicia els tràmits per a permetre la caça en les seves finques publiques
(22/03/2025)
- Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports
El conseller Pedro Bestard ha anunciat en la fira Cinegètica que aquesta certificació permetrà millorar el control de les poblacions caprines i la bona gestió per a seguir la tasca de conservació del boc balear
El vicepresident segon i conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, ha acudit a la fira Cinegètica 2025, on ha anunciat que el seu departament ha iniciat el procediment de certificació de qualitat de caça major en les finques públiques de la institució insular.
El conseller Bestard ha visitat aquest dissabte l’estand oficial del Consell de Mallorca a la fira especialitzada de caça, que se celebra al recinte firal IFEMA de Madrid, del 20 al 23 de març, i en la qual s’exhibeix el boc balear com una espècie única en el món i ofereix informació sobre les peculiaritats de l’activitat cinegética a l’illa.
Durant la seva presència a la fira, Bestard ha explicat que «ja s’està treballant en el procediment de declaració de vedats de caça, així com de certificació de les seves finques públiques, en l’àmbit del certificat de qualitat de caça major, sobre la base del Decret 91/2006, de 27 d’octubre, de regulació de poblacions caprines, d’ordenació de l’aprofitament cinegètic de la cabra salvatge mallorquina i de modificació dels plans tècnics».
Així, Bestard ha recordat que el Consell de Mallorca compta amb finques públiques emblemàtiques, com Tossals Verds, Son Fortuny, Son Massip, So n’Amer o sa Coma d’en Vidal, «amb poblacions gestionades de cabra salvatge mallorquina (boc balear) de gran rellevància. Aquestes finques inicialment constituïen vedats de caça i, posteriorment, passaren per la figura de caça controlada i refugis de fauna», ha precisat sobre aquest tema.
Amb tot, ha detallat que «molt aviat aquestes finques públiques disposaran del distintiu de bona gestió que suposa el certificat de qualitat, per seguir la tasca de conservació de la cabra salvatge mallorquina (boc balear)» i ha remarcat que «la funció social, de divulgació i de mirall de bones pràctiques ha de ser inherent a les finques de titularitat pública, per la qual cosa s’espera que la tasca de gestió de camp dels funcionaris del Consell, comptant sempre amb la implicació activa de les entitats cinegètiques i de la societat civil, trobi la millor cabuda i la major difusió als mitjans de comunicació, xarxes socials, fires i esdeveniments públics».
En aquest sentit, el conseller de Medi Ambient ha aclarit que «aquest pas no hauria estat possible sense la col·laboració històrica d’associacions de caçadors de diverses modalitats, la implicació i l’altruisme de les quals mereix la major consideració i respecte, i amb les quals es continuarà comptant per seguir la tasca feta».
«El certificat de qualitat de caça major comporta el censat i seguiment individualitzat de les poblacions caprines quant a qualitat genètica i densitat», ha explicat Pedro Bestard, el qual ha assegurat que, d’aquesta manera, «amb un nombre d’exemplars inferior, aconseguim protegir la flora de les finques i evitam l’erosió del terreny. També aconseguirem que les poblacions d’aquest animal es trobin en un estat fisiològic millor».
Model de gestió de qualitat
La cabra salvatge mallorquina, coneguda internacionalment com a boc balear, és una forma insular d’origen antròpic única i exclusiva de Mallorca, que suposa un recurs genètic original que ha de ser preservat des de diversos àmbits de conservació. Constitueix, al seu torn, un caprí de gran valor trofeístic. Això ha animat que un nombre cada vegada major de finques privades s’acullin a aquest model de gestió, perquè implica un control de les poblacions caprines alhora que es genera valor afegit.
La cabra salvatge mallorquina només es pot caçar i comercialitzar als vedats i finques amb certificat de qualitat de caça major, sota precinte i sota la supervisió de guies de caça major acreditats pel Consell de Mallorca, o bé per agents ambientals de la mateixa administració. Els exemplars que s’abaten són els necessaris per estabilitzar demogràficament la població en una densitat controlada.
És per això, segons ha explicat Bestard, que, amb la certificació de qualitat en les finques públiques gestionades per la institució insular, «s’avançarà en un model de gestió de qualitat, tècnicament fonamentat, que combina caça i conservació i que es conjuga amb un missatge en positiu per al medi ambient, per a la societat, per a les finques i propietaris, així com per als mateixos caçadors i gestors de poblacions silvestres».
«És una aposta que generarà dinàmiques favorables per a noves finques privades a la serra de Tramuntana i a la península d’Artà, les quals rebran tot l’assessorament tècnic necessari per part del Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca. Finalment, es millorarà el control de les poblacions caprines, així com els recursos i possibilitats per a les finques privades», ha postil·lat el conseller de Medi Ambient.